L’ENCOBERT
( i no “El Encubierto”(?)), nom que vam donar al nostre full
informatiu era el nom amb el que es coneixia al País Valencià a
un popular personatge de les Germanies (1519-1523). Les fonts
més fiables diuen que es deia Antonio Navarro i que possiblement
era de procedència castellana i pobre. Es va fer molt famós
sobretot, per un discurs pronunciat a la Plaça de la Seu a
Xàtiva el 21 de març de 1522 quan la ciutat estava sota el setge
de les tropes del rei Carles I. Aquesta ciutat era, junt amb
Alzira, l’única que encara mantenia l’esperit de les Germanies
després de la rendició de València (9 de novembre de 1521) i la
mort del seu màxim representant Vicent Peris (3 de març de
1522). L’ENCOBERT s’erigí en cap i portaveu de les
reivindicacions dels llauradors de Russafa, Campanar, Benimaclet
i altres pobles que es trobaven a les rodalies de la València
del segle XVI. Ferit per l’exercit reial quan tractava de buscar
aliments per a la castigada ciutat de Xàtiva es refugia a Alzira
on continua la seua lluita, fins que és assassinat a Burjassot
(18 de maig de 1522) per 5 sicaris al preu de 44.000 sous. Més
tard, l’ENCOBERT fou sotmès a un procés inquisitorial per
heretge i el seu cos fou cremat prop de València a un paratge
anomenat el Cremador.
La figura de l’ENCOBERT, però, va perdurar. Autors com
Ximénez de Enciso,
Pérez
i Escrich, Fernández i Gonzalez , García Gutiérrez i Vicent Boix
han escrit sobre aquest misteriós personatge i, com no, també ho
va fer el gran autor valencià Vicente Blasco Ibáñez.
LES GERMANIES
Hem parlat de les Germanies; però què foren les Germanies? Quin
fou el seu origen?
Les Germanies fou un alçament produït al Regne de València i que
s’estengué a altres territoris de la Corona d’Aragó (Catalunya i
les Illes Balears). El seu origen fou un intent fracassat de la
burgesia de prendre el poder i inicialment era de caràcter
netament urbà i moderat, però que passà al Regne de València i
les Illes a cap a una etapa de radicalització al incorporar-se
les reivindicacions del camp, fins el punt que arribà a
veritables combats militars contra les tropes reials i foren
seguides d’una duríssima repressió. Els factors generals de les
Gemanies eren: un clima revolucionari en expansió; crisi
d’autoritat, agreujada després de la mort de Ferran II (1516),
augment de la pressió fiscal, força expansiva dels gremis a les
grans ciutats, augment del preu dels cereals i carestia. Els
agermanats respongueren amb un programa que implicava una major
participació i control en els governs municipals, abolició de
certs impostos i control de les importacions de forment, entre
d’altres.
La revolta, com ja hem indicat, comença a València en juliol de
1519 on es crea el primer govern municipal (anomenat Junta dels
Tretze) constituïda, per elecció, pels representants dels oficis
i dels quarters (barris) de la ciutat. El moviment s’estengué a
altres ciutats i viles on es constituïen juntes revolucionaries
o tretzenes (Oriola, Múrcia, Alzira, Morvedre, Xàtiva, Castelló
Vila-real, Peníscola, etc...). Durant la primavera de 1520 les
reivindicacions s’estenen a Catalunya i el febrer de 1521 passen
a Balears. Al Regne de València la revolta es radicalitzà l’any
1521, en febrer es suprimeixen alguns impostos als llauradors,
sobre la producció tèxtil i al comerç i es produeixen els
primers enfrontaments armats (Almenara, Xàtiva, Gandia,...).
Finalment, les Germanies son definitivament derrotades amb la
caiguda d’Alzira i Xàtiva la última gran ciutat agermanada el 5
de desembre de 1522. A les Illes Balears, els agermanats encara
van resistir fins la caiguda de la ciutat de Mallorca el 8 de
març de 1523.
Les Germanies foren bandera del progressisme del segle XIX, com
a exemple direm que l’Ajuntament republicà de Palma de Mallorca
encomanà els retrats dels dos principals caps de les Germanies a
Mallorca perquè figuraren a la Galeria dels Mallorquins
Il·lustres.
L’ENCOBERT
encarna al País Valencià els valors de la classe menys afavorida
de les Germanies (els llauradors) i fou conseqüent amb aquestos
ideals fins la seua mort. Uns ideals que parlaven d’igualtat i
dels drets del poble i que lluitaven contra el despotisme i
l’absolutisme de les classes dominants. L’ENCOBERT representa a
les persones que més tard foren considerats exemples a seguir
pels progressistes del segle XIX i el reivindiquem al segle XXI
com a homenatge a tots aquells que han defensat la justícia i la
llibertat.
AÇÒ ÉS I AÇÒ REPRESENTA
L’ENCOBERT PER A
ESQUERRA
UNIDA DE PAIPORTA
TORNAR
